martes, 11 de septiembre de 2012

Onze de Setembre del 2012




He tornat de vacances en un dels millors dies.
Avui és la Diada de Catalunya i per això en honor a aquest gran dia escric en català, (para los que no comprenden este idioma, hay un traductor magnífico en el lateral derecho).

Jo, que escric les meves novel·les en la llengua de Cervantes, en castellà, en espanyol, en un idioma ric, jo, em sento catalana. Ara més que mai.
Sóc catalana i sé que avui és el primer dia d’un camí cap al nostre propi estat dins d'Europa.
Sé que això de posicionar-me, em crearà enemics, encara que mai entendré aquest odi latent que alguns tenen a la gent que no pensa com ells, a les persones que històricament mai han pensat com ells a no ser en èpoques on els ideals van ser subjugats per la força.

Visc en una nació on pensem diferent, parlem un idioma diferent, encara que ens sentim orgullosos de ser bilingües o fins i tot trilingües. Per què és tan difícil que Espanya entengui que no passa res perquè vulguem recuperar el que fa 300 anys se'ns va arrabassar?
Sempre he pensat que si mai haguéssim estat una nació, no tindríem aquest instint que alguns els ve de gust cridar separatista, independentista, o antisolidari.

Espanya és gran, no necessita a Catalunya, i per descomptat, la Nació Catalana no necessita a Espanya. És tan absurd que se'ns retingui en un lloc en el qual no volem estar com si ara Espanya digués d'envair Portugal, solament per que es troba dins de la península.

Deixeu que ens anem, sense odi, sense rancor, deixeu que visquem la nostra vida tal com hem decidit viure-la.
Fa dos anys vam dir al món que nosaltres decidíem, ara hem decidit, ara sabem el que volem.
Volem ser lliures.

No tingueu por. Nosaltres no en tenim. Deixeu que ens anem en pau, perquè el que cregui que pot retenir-nos per la força, va molt equivocat.

Els catalans som forts, no en va fins ara hem celebrat una derrota com el nostre dia.

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena. Ara es el moment!
I ara sí, ara, sé que no hauré d'esperar molt per veure Catalunya independent com un nou estat d'Europa.

I de veritat que em sap molt de greu si els meus ideals ofenen a algú, però això és la democràcia, tots som lliures de defensar les nostres idees.

Deixeu que ens anem, perquè amb permís o sense ell, ho farem.

Visca Catalunya i visca els catalans!!

3 comentarios:

  1. Totalment d'acord Glòria, però l'important serà a partir de demà, jo penso el mateix des de fa 33 anys (que no son els que tinc, sinó els que considero que fa que soc conscient del tema) i ara em miro la situació actual amb una consciència encara més forta (si cap) de la meva consciència nacional. Però si el plantejament no és un foc d'encenalls (tant típic nostre) ara és quan començarà la feina dura de veritat, perquè ens les fotra'n per tots costats i haurem de ser forts, i molt. Ara, si som forts, si es sentiment és profund i fort, això no ho para ni deu.
    Per cert, no acabo d'entendre que escriguis en castellà, que no passa res, però al menys fes-ho també en català, ep!! fes-ho com vulguis, però també és una manera (i crec que és important) de treballar per Catalunya.
    Visca Catalunya

    ResponderEliminar
  2. Estic d'acord amb tu Vicenç, encara que crec que el veritablement important és el pas que ha fet una gran majoria de catalans en sortir al carrer i cridar als quatre vents el que ells desitgen. Sí, ara ve la realitat, que serà veure dia a dia el que els nostres governants, (ens agradin més o menys), fan amb aquest crit del poble. Tens raó quan dius que ara arriba lo difícil, però els catalans som més forts del que semblem i junts pararem tots els cops, per què estem units per aconseguir un mateix fi. La independència no serà demà, ni passat. Ni potser en el 2014 com diuen molts, però arribarà i ara sé que jo ho veuré. En quant a per què escric en castellà, haig de dir-te que hauries de llegir l'entrada que porta el nom de: “Los catalanes también tenemos alma”. Igualment jo crec que per ser català, no és tan important parlar la nostra llengua, (que també), sinó sentir-te català i voler ser-ho. Per sort, les editorials, a les quals espero algun dia arribar, tenen bons traductors i sé que algun dia tu podràs llegir els meus llibres en català i jo estaré súper orgullosa d'això, ja que per a mi, i a hores d'ara, seria gairebé impossible escriure en la nostra llengua i oferir als meus lectors una novel•la de qualitat. Encara que ja veurem, temps al temps. No ho descarto pas.

    ResponderEliminar
  3. Este mensaje es para el comentario de un tal anónimo. No lo publico, primero porque este blog va sobre lo que yo pienso y siento que está claro que se encuentra a años luz de lo que tú piensas, y después porque no me gusta la gente que me dice lo que tengo que hacer, hace ya mucho tiempo que nadie me lo dice. Igualmente te contestaré a varias de tus cuestiones, porque es justo que lo haga. Dices que no todos los catalanes quieren la independencia, puede ser, si ayer hubieran estado en la manifestación los, creo que somos ahora mismo 7millones y medio, hoy seríamos independientes. Dices que queremos implantar la independencia como una vez lo hizo la dictadura. Poco conozco yo esa época, aunque he de decirte que en ningún momento creo que cuando Catalunya sea independiente los catalanes saquemos la porra cuando oigamos a alguien hablar en castellano, como tampoco lo haremos cuando escuchemos a alguien hablar francés o inglés. Yo misma uso el castellano en mi vida diaria, creo que bastante más que el catalán. Nos llamas exaltados, injusto por tu parte, si fuéramos lo que tú dices, ayer abría ardido Barcelona y no hubo ni un solo altercado. Dices por lo que he entendido que nos caeremos de bruces en nuestra meta de la independencia, eso el tiempo lo dirá y si es así, te aseguro que volveremos a levantarnos, no en vano hace casi 300 años que esto dura. Yo no te puedo llamar mal patriota, ¿acaso te conozco? ¿Conozco tu idiosincrasia? ¿Cómo puedo juzgarte, si yo soy de las que nunca juzgan lo que no conocen? Según tus palabras y perdona si te ofendo, creo que tienes miedo a que esto salga mal, ¿te has parado a pensar si esto sale bien? Y siento si te vuelvo a ofender pero no, no te permito, (por muy democrático que sea), expresiones taurinas en mi blog, por eso es mío y yo estoy en contra al maltrato animal. Muchas gracias por compartir tus ideas conmigo.

    ResponderEliminar